Ha sonat l'última campanada de la mitjanit a l'ajuntament del poble. El penell del campanar deté sobtadament el seu gir. Lentament les llums van extingint-se fins que només es poden veure les brases i les espurnes de la foguera de davant de l'església. El silenci només es trenca pel "crec crec" que ix de la foguera. La gent guaita, expectant.
I llavors tot comença. Trenca el tabal, sona la xirimita i per la façana del campanar baixa eixe esperit que el meu poble amaga. I tot comença... tot... comença...
