Allà a l'horitzó, el blau del cel, el blau de la marjal, el del riu i el de la mar, s'ajunten i es confonen. I la pau de l'aigua i el fang sols es veu trencada pel soroll de les aus i el paisà que treballa l'arrossar.
Espais verges en els que l'home encara viu amb la natura, no contra la natura. Un oasi que em fa pensar en la meua costa de ciment.
A ponent |
Camí a enlloc |
Lo Garxal |
Solitud |
Maremar |
Profunditat |
Aigua, ploma i canya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada